Bona nit a tots.

Sr. Diputat, Sr. Conseller, Sr. Alcalde i a la resta de la corporació i autoritats que están hui aci. Sr. Retor de la Parróquia Verge de la Salut i resta de Retors de Xirivella, clavaris de la Verge de la Salut, cambreres i representants de totes les festes i entitats de Xirivella. . . A tots molt bona nit.

Bona nit a tots i benvinguts a aquest pregó, i un afectuós record també per als que no están entre nosaltres. I entre ells un record molt especial a una persona pel seu carisma humanitari. A una de les seguidores més importants de la Verge que aquest any no la tenim entre nosaltres, que es la tia Carmen, “la carrasca”. A tots ells, el nostre record perque d’alguna manera també están hui presents en aquest pregó.

He de confessar que quan em cridaren per dir-me que havia sigut elegit per donar el pregó, concretament Pascual i Vicent, em vaig quedar atordit de l’emoció i que en eixe moment no vaig saber el que respondre. després, quan ja em vaig serenar a casa i vaig reaccionar em vaig preguntar...i per qué no? I hui es el día que estic aci amb molt d’orgull de ser el pregoner de les festes del meu poble. Xirivella.

Vullc ressaltar la meua alegria de fer aquest pregó en aquest marc, la plaça de l’Ermita, un lloc on he jugat en la meua infantessa i que m’ha acompanyat al llarg de tota la meua vida.

Alló que puga dir hui es una reflexió personal del que realment suposa per a mi la salut que la Verge ens dóna. La salut en el seu sentit més ample, eixa salut, i no només la salut fisica.

La paraula “mare” és una de les més boniques que puguen existir, juntament amb la de “pare”, per la seua connotació d’afecte i respecte a la vegada. Peró hui referiré aquest pregó a la mare.

Una mare biológica és la que es preocupa quan els fills estan malalts, passen per circumstancies apurades, etc. Peró en canvi a la mare que hui ens referim és la mare que ens dóna la auténtica salut.

¿I qué és per a mi l’auténtica salut?

Alló que naix del cor. Alló que ix de dins.

De dins poden brotar sentiments bons o roins. Per tant en cada moment del dia, en tot alló que fem, tenim l’oportunitat de triar entre lo bo i lo roi.

Estem acostumats a demanar a la Verge quan un dels nostres familiars, amics o companys es troben en una situació d’enfermetat delicada o quan la nostra economía no funciona.

I jo pensé, demanar per a un mateix, ¿no es egoísme?

I és que... quants del que estem ací presents, ens recordem d’aquelles persones que no coneguem peró que també són germans nostres i que estan passant per maltractaments, abusos, que estan vivint l’horror d’una guerra, que están passant fam perque els recursos económics no els dóna per cobrir les seues necessitats?

¿Quants de nosaltres ens recordem al llarg del dia d’aquelles persones que estan malaltes i no tenen a ningú? presoners que no reben cap visita de ningú que els recolze en els moments d’angoixa, i sobretot ser respectuosos i acollidors amb aquells que venen de fora fugint moltes vegades de situacions dramátiques i desesperades.

Si realment nosaltres reflexionarem més al llarg del dia del que ho fem i pensarem en aquestes persones tant necessitades, seria quan realment tindriem la salut justa que la mare ens dóna. Eixa és la salut, eixa l’auténtica, eixa és la bona, la que no s’aconsegueix amb medicines ni solucions de laboratóri, és la que podem triar cada dia perque esta al nostre abast, a la nostra ma tenir-la o rebutjar-la.

Jo em pregunte a nivell personal el per qué d’este egoisme. ¿Per qué no posem cadascú de la nostra part havent-ho reflexionat desde dins del cor abans d’actuar sense eixa salut que res té que vore en la salut física? La salut espiritual i personal del ser un mateix fent el bé i buscant el bé comú pels demés.

Molt prompte, dins d’uns dies, partiré com ja sabeu cap a Cuba. No és moment d’explicar-vos la situació en que aquelles persones es troben.

Em ve en aquests moments al record, un asilo-leproseria que regenten les Sierves de Maria. Em fou tant impactant després de visitar i assistir a cures de malats, que li vaig demanar a les mongetes m’acompanyaren a la capella. I en eixos moments, el primer que vaig fer es agenollar-me davant del sagrari i demanar per eixes persones que sense ningú mitjá de calmant, analgésic ni antibiótics per a poder ser curats i suportar el dolor, amb l’ únic que s’amparaven era amb la fe de les persones.

Quan vaig acabar la meua oració, quina fou la meua sorpresa quan m’explicaren les religioses les imatges que presidien l’altar de la capella i que tenien com a patrona, a la Verge de la Salut. Una Verge blanca, esplendorosa, encara pareix que estiga mirant-la i pareixia que em parlava.

Els vaig demanar a les religioses, una escala per a poder pujar i oferir a la Verge el rosari que duia penjant en el meu cor. Quan vaig bessar el rosari per última vegada, li vaig prometre a la Verge, que mentre em deixaren entrar a Cuba, estaria acompanyant, en el meu mes de vacances, a tota persona que em requerira.

Al any següent, vaig portar a Cuba, tres esmalts de la Verge de la Salut de Xirivella, que hui presideix un d’ells, la sala de cures d’aquesta leproseria, un altre está present en un alberg per a familiars de presoners per a que la Verge de la Salut de Xirivella, els done l’autentica salut que arribará amb la seua llibertat. Un altre es troba juntament amb el Crist de la Llum en la capella de la comunió de l’Esglesia de Montserrat de l’Habana. tinc que dir-vos que la nostra Verge hui en dia no es venera només en Xirivella, perque la mare és la mare de tots, aci i allá.

I parlant d’aixó, en aquests moments em ve a la ment una persona molt important per a mi. Aquesta persona fou filla de pobres, fou la pobra de Xirivella fins que morí, i aquesta persona es Rosario “la taita”.

He de dir-vos que aquesta persona malmirá, criticada pels que no ten en realment salut, jo he aprés molt.

Us preguntareu com Miguel ha pogut apendre d´aquesta persona. Doncs ella, fins que pogué anava a la porta de l’esglesia entre dos arbres perque duia un gosset i no podía entrar-lo. Ella li demanava a la imatge de la façana del’església sempre l´autentica salut. Aquesta persona va tindre un recolzament molt important per part del veinat, i en especial per part de dos persones que eren mare i filla, Rosa Simó i Rosa Orti Simó, perque mentre elles visqueren li ajudaren sempre en els moments més delicats de la seua vida.

Per part d’una d’elles, tots els diumenges no li faltava el plat de paella per a ella i els seus fills, i per part de l’altra, com a jurista que era, conjuntament amb mi, escriviem recolzant-la quan el seu fill esquizofrenic estava a la presó.

¿I per qué vinc a dir aixó? Perque jo era el seu confessor, jo era la persona en que ella dipositava la seua confiança i a qui desvetllava la seua preocupació pel seu fill presonat i pels altres, que estaven malalts i pogueren estar acollits quan ella morira.

Peró a més a més, i acabe ja, ella demanava per a totes les persones que estigueren passant per situacions dificils com la d’ella per a que la Verge els ajudara. per a mi açó es l’auténtica salut.

Amb açó vull dir que a nivell espiritual no hi ha catedrátic que puga ensenyar eixa assignatura si no ha viscut eixa desgrácia.

Per a mi ha suposat en les converses que jo he tingut amb ella, insisteix, un exemple d’una persona que rebosava salut i no fisica precisament com sabreu els que la coneixieu.

Aquest es l’exemple d’una persona a qui els colps durs de la vida li van ensenyar a créixer amb tocs suaus en l’ánima.

Hui, en aquest discurs no cal contar la história del trobament de la Verge ni la resta de coses sobre la historia de Xirivella, doncs crec que ja són conegudes per tots.

Unicament em queda per contar dues coses:

Primera. Vull fer referéncia a una persona que passá la seua joventut en Xirivella, aquesta persona, és coneguda per uns, i no tant per altres. La persona que em referix es Vicent Cañas Costa, una persona eixemplar que deixá el poc material que tenia per entregar-se en cos i ánima als indigenes del Brasil que no coneixien l’evangeli. Ell doná la seua vida en plena selva, peró deixá com a testament el seu amor i el seu respecte pels indigenes en els que convivia. Per a mi açó, com deia abans és l´autentica salut que la Verge ens dóna.

Els meus sentiments en aquests moments són de transmetre-vos que mentre hi haja només un xiquet que passe fam, que siga explotat laboralment, o que siga abandonat, per a mi no hli haurá auténtica salut. Com tampoc existirá mentre en la nostra passivitat consentim maltractaments de persones, discriminacions, abusos, terrorisme laboral, i únicament ens preocupem de pensar sempre en alló material i en el propi benestar dun mateix.

M´agradaria repetir unes parales de Vicent Ferrer pel seu contingut humá: “l’acció és una oració sense paraules. . . l’acció bona conté totes les filosofies, totes les ideologies, totes les religions...”

Per aixó cobren tanta importáncia els actes religiosos en estos dies, ja que és una oportunitat més que tenim per demanar per a tots, una oportunitat per demanar l’auténtica salut per als altres i de començar a demostrar en fets la nostra implicació en els altres i donar sense esperar res a canvi.

I de tots els actes religiosos que se celebren al llarg de estos dies de les festes majors de Xirivella, el més important per a mi és la missa de la descoberta. Perque totes les famílies quan jo era menut celebraben eixa nit (tradicionalment nit de la descoberta i no la nit de les figues), on les families estaven preparant la celebració del dia major de Xirivella fins l’hora de l’alba, quan se celebra eixe acte tant important del descobriment de la Verge. Per a mi aquest és el més important, perque és la missa on tot xiriveller té que sentir-se agrait per eixe gran descobriment de l’ imatge que ens dóna la salut a la que en tot moment m’estic referint.

La segón cosa que vull dir, molt breument, és que en Xirivella, en aquests dies, tos tenim que ser u. tots els que creguem com els que no.peró a tots ens uneix un punt en comú. Des d’aci us demane i em demane a mi mateix, que aquesta alegria que sentim a partir de huí, perque estem de esta, siga l’alegria del compartir, del saber qué es la democrácia, d’aconseguir per fi la justicia social, sense cap discriminació de raça, classe social, perque realment tots som part del mateix món i cadascú tenim una missió. per aixó vull dir que a partir d’ara les nostres portes estiguen obertes de bat a bat a tot el món i no només en festes. Que sigam feliços com som a partir d’aquest moment durant tot l’any per donar testimoni de la salut que la Verge vol de nosaltres.

I per finalitzar, no em puc oblidar del nostre crist de la llum. També patró de Xirivella. Ell que ens dona la llum i la clarividéncia necessáries per a no errar en el dia a dia i triar bé en les nostres decisions. que ell ens illumine els nostres cors en la recerca de la auténtica salut que la

Verge ens ofereix.

Bones festes. Visca la Verge de la Salut i per a tots vos desitge molta salut.